"Com? Què? De veritat?". La Núria Barbany no s'ho podia creure quan li vam trucar per dir-li que era una de les dues millors participants en el 'trivia' del monument favorit. Sí, ho sabeu, oi?, aquest any, a més de buscar el monument favorit dels catalans per tercer any consecutiu, cercàvem el gran expert en patrimoni del país amb el 'trivia' del monument favorit.
"Però si era molt complicat", segueix la Núria. "No ho hauria dit mai". I no sabem si exagerava, però el cas és, i ara fem un salt endavant, que la Núria va guanyar. I ho va fer en un directe emocionant a l''Estat de Gràcia' del dijous 17 de maig (en teniu el 'podcast' més avall). Val a dir que al programa de Catalunya Ràdio es va reiterar: "És que crec que no en sé [de patrimoni]. És com això del Casado, que s'ho ha inventat tot". L'al·lusió no era gratuïta: la Núria és -ella sí- llicenciada en Dret. Tot seguit va matisar: "Bé, alguna cosa sé, perquè he voltat bastant pel país". I ves per on, l'última sortida que havia fet va ser al monestir de Santa Maria de Vallbona, el nou monument favorit dels catalans.
Els dos millors d'entre gairebé 500 participants
La Núria, de 36 anys i natural de Santa Eulàlia de Ronçana, havia arribat al programa de Catalunya Ràdio amb un bagatge important: 35 respostes encertades en tres minuts, el temps que durava una participació al 'trivia'. Són molts encerts, sí, però en tenia set menys que el segon finalista, l'Alexandre Lloreda, un barceloní llicenciat en Geografia i Història que en una de les participacions al 'trivia' havia respost correctament 42 preguntes en tres minuts. Es diu ràpid, però és molt, i més tenint en compte que al 'trivia' hi van participar gairebé 500 persones! Però la Núria no li ho va posar fàcil.
Un duel radiofònic emocionant
Roger de Gràcia va haver de 'disparar' fins a 18 preguntes als dos concursants. I és que hi va haver empat. Es van fer tres rondes de tres preguntes a cada finalista. La primera la va guanyar l'Alexandre, que no només va saber al claustre de quina catedral hi ha unes oques, sinó que ens va especificar la quantitat. No patiu si no ho sabeu, perquè us ho diem: a la catedral de Barcelona. La segona tanda se la va emportar, amb tres encerts, la Núria, que va deduir que les muralles de Montblanc s'havien construït després de la guerra dels dos... Peres. En fer el ple, la santaeulalienca va alçar el puny.
El desempat
L'Alexandre va forçar un desempat en emportar-se la tercera ronda, però va fallar la pregunta final, difícil, per cert: a quin edifici modernista es troba l'Oficina de Turisme de Terrassa? La Núria no va confessar si sabia la resposta (la Masia Freixa), però el cas és que tothom se'n va anar a casa content: la Núria va tornar a Santa Eulàlia de Ronçana amb un premi exclusiu: una nit al jaciment d'Empúries i un sopar al restaurant Molí de l'Escala per a dues persones.
I a l'Alexandre el disgust li va durar ben poc, perquè al seu fill de 10 anys, que l'havia acompanyat a l'estudi, se li van il·luminar els ulls en saber que el premi era un viatge en globus pel país dels ausetans, a la plana de Vic.
Tots dos, a més, es van emportar una subscripció al DESCOBRIR i un passi anual per visitar gratuïtament els jaciments, museus i monuments de la Generalitat. Un final ben feliç.
"Però si era molt complicat", segueix la Núria. "No ho hauria dit mai". I no sabem si exagerava, però el cas és, i ara fem un salt endavant, que la Núria va guanyar. I ho va fer en un directe emocionant a l''Estat de Gràcia' del dijous 17 de maig (en teniu el 'podcast' més avall). Val a dir que al programa de Catalunya Ràdio es va reiterar: "És que crec que no en sé [de patrimoni]. És com això del Casado, que s'ho ha inventat tot". L'al·lusió no era gratuïta: la Núria és -ella sí- llicenciada en Dret. Tot seguit va matisar: "Bé, alguna cosa sé, perquè he voltat bastant pel país". I ves per on, l'última sortida que havia fet va ser al monestir de Santa Maria de Vallbona, el nou monument favorit dels catalans.
Els dos millors d'entre gairebé 500 participants
La Núria, de 36 anys i natural de Santa Eulàlia de Ronçana, havia arribat al programa de Catalunya Ràdio amb un bagatge important: 35 respostes encertades en tres minuts, el temps que durava una participació al 'trivia'. Són molts encerts, sí, però en tenia set menys que el segon finalista, l'Alexandre Lloreda, un barceloní llicenciat en Geografia i Història que en una de les participacions al 'trivia' havia respost correctament 42 preguntes en tres minuts. Es diu ràpid, però és molt, i més tenint en compte que al 'trivia' hi van participar gairebé 500 persones! Però la Núria no li ho va posar fàcil.
Un duel radiofònic emocionant
Roger de Gràcia va haver de 'disparar' fins a 18 preguntes als dos concursants. I és que hi va haver empat. Es van fer tres rondes de tres preguntes a cada finalista. La primera la va guanyar l'Alexandre, que no només va saber al claustre de quina catedral hi ha unes oques, sinó que ens va especificar la quantitat. No patiu si no ho sabeu, perquè us ho diem: a la catedral de Barcelona. La segona tanda se la va emportar, amb tres encerts, la Núria, que va deduir que les muralles de Montblanc s'havien construït després de la guerra dels dos... Peres. En fer el ple, la santaeulalienca va alçar el puny.
El desempat
L'Alexandre va forçar un desempat en emportar-se la tercera ronda, però va fallar la pregunta final, difícil, per cert: a quin edifici modernista es troba l'Oficina de Turisme de Terrassa? La Núria no va confessar si sabia la resposta (la Masia Freixa), però el cas és que tothom se'n va anar a casa content: la Núria va tornar a Santa Eulàlia de Ronçana amb un premi exclusiu: una nit al jaciment d'Empúries i un sopar al restaurant Molí de l'Escala per a dues persones.
I a l'Alexandre el disgust li va durar ben poc, perquè al seu fill de 10 anys, que l'havia acompanyat a l'estudi, se li van il·luminar els ulls en saber que el premi era un viatge en globus pel país dels ausetans, a la plana de Vic.
Tots dos, a més, es van emportar una subscripció al DESCOBRIR i un passi anual per visitar gratuïtament els jaciments, museus i monuments de la Generalitat. Un final ben feliç.