9 monestirs i espais espirituals on fer estada

"Els hostes mai no manquen al monestir" [...] "Tots els que es presenten han de ser acollits com el Crist". Amb aquestes dues cites de sant Benet presenten la seva hostatgeria les monges del monestir de Santa Maria de Vallbona. La cita a Sant Benet no és casual, ja que el monestir de Vallbona de les Monges pertany a una orde benedictina, la del Cister.

Qui decideixi passar uns dies a l'hostatgeria -d'ambient "senzill i auster"- participarà en àpats en comú, tastarà la cuina casolana feta amb productes de l'hort del monestir i podrà participar en l'eucaristia i la pregària litúrgica de la comunitat, a més de conversar amb les monges sobre temes espirituals o personals.

La cova de Sant Ignasi és el lloc on Ignasi de Loiola va passar onze mesos l'any 1522.

Ignasi de Loiola va passar onze mesos de la seva vida a Manresa. Era l'any 1522 i el seu lloc privilegiat de pregària va ser la cova de Sant Ignasi, una bauma sobre el riu Cardener excavada per l'erosió fluvial. L'experiència va ser l'origen del seu llibre 'Exercicis espirituals'. Al voltant de la cova s'aixeca l'actual Centre d'Espiritualitat, que ofereix exercicis de contemplació, interioritat, silenci i espiritualitat, adreçats tant a creients com a no creients, amb una atenció especial per als joves. 

Disposa de més de 75 habitacions amb bany propi, menjadors, biblioteca, sales de reunions i d’estar, capelles i oratoris de diferents mides i estils, una terrassa exterior i dos amplis jardins amb vistes excepcionals a Montserrat.

Situat al Riner (Solsonès), el santuari va ser construït arran de l’aparició de la Mare de Déu a dos pastors l’any 1458. És un conjunt format per una església, la Casa Gran (segle XVI) , l'antic alberg per acollir els pelegrins, la casa d’espiritualitat, les cel·les i el monestir benedictí, que és atès per monjos procedents de Montserrat des del 1901.

Qui vulgui allotjar-s'hi té tres possibilitats:

1. Passar un dies de recés a una habitació individual al monestir, tot compartint la litúrgia i els àpats amb la comunitat.
2. Allotjar-se a la Casa d'Espiritualitat, que ofereix 12 habitacions dobles i 28 individuals amb bany complet. La casa ofereix recessos de cap de setmana, des del divendres al vespre fins al diumenge després de dinar i exercicis espirituals.
3. Allotjar-se a les cel·les o apartaments, que estan a disposició de particulars, famílies, comunitats o grups que cerquin un espai de descans, de repòs o de connexió amb la natura a prop del santuari. L'estada dona la possibilitat de participar en les celebracions litúrgiques amb la comunitat monàstica.

Inaugurada el 2010, l'hostatgeria del monestir de Poblet va ser construïda al mateix lloc on s’aixecava al segle XIII l’antic hospital de pobres i pelegrins. Poblet, com Santa Maria de Vallbona, forma part de la Ruta del Cister i és de tradició benedictina, una comunitat monàstica amb una llarga tradició d'acollida. Poblet ja fa vuit anys que torna a oferir aquest servei, donant l'oportunitat de viure de molt a prop l’espiritualitat i el llegat cultural i històric que es respira a Poblet.

El 2015 es va convertir, aquest monestir benedictí (l'únic d'aquest orde del Bisbat de Girona) es va convertir en mil·lenari. Un dels dos documents fundacionals que es conserven és una escriptura de venda de juny del 1015 de l'alou de Sant Daniel que fa el bisbe Pere Rotger, germà d'Ermessenda, a la mateixa comtessa i al seu marit, Ramon Borrell. El segon data de març del 1018 i s'hi detalla la donació de tots els alous que posseïa Ermessenda al comtat de Girona a la comunitat que viu a la casa i capella de Sant Daniel.

L'hostatgeria

L'actual hostatgeria ocupa les instal·lacions on hi havia hagut la residència d'estudiants universitàries, unes instal·lacions annexes al monestir, a la vora del riu Galligants. Aquest espai està obert a qualsevol persona que vulgui gaudir del silenci o que vulgui estar en contacte amb la natura i a tots aquells que busquin una estada més espiritual. Als hostes se'ls mostren els espais més emblemàtics del monestir; se'ls introdueix en la història, l'art i la vida monàstica i se'ls convida a participar de la pregària litúrgica i comunitària.

Situat al cor del barri de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, aquest monestir de monges benedictines va ser el lloc on l'11 de setembre de 1714 caigué ferit Rafael Casanova. El 16 de juny de 945 l'aleshores bisbe de Barcelona en va consagrar l'església. L'exclaustració de 1835 motivà el canvi d'ubicació i el 13 d'agost de 1879 s'inaugurà el monestir actual a Sarrià.

A l'hostatgeria acullen tant persones laiques com religioses, joves que busquen silenci per estudiar o grups que busquen un espai per reflexionar i pregar conjuntament. Totes elles tenen l'oportunitat de parlar amb els membres de la comunitat i de participar en la pregària litúrgica.

Fundat el 21 de gener de 1967 per un petit grup de monjos provinents del monestir de Poblet, el monestir cistercenc de Santa Maria de Solius disposa d'una hostatgeria que només acull homes. L'estada està pensada per a persones que busquin compartir la seva vida espiritual amb una comunitat situada a Solius, llogaret de Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà.

És un dels símbols més importants de Catalunya, un monestir benedictí que ha protagonitzat alguns dels capítols més importants de la nostra història i que es troba en un paratge màgic, encisador. Fundat per l’abat Oliba, besnet de Guifré el Pelós, el 1025, la regla de Sant Benet ha marcat la vida diària dels monjos des de llavors. Aquesta, però, és una comunitat singular. No tan sols perquè els monjos treballen, viuen i oren en un dels principals destins turístics de Catalunya, sinó també per la seva intensa i fructífera vida cultural. La seva biblioteca és espectacular i a les lleixes hi reposen gairebé 300.000 volums i 400 incunables.

La manera més màgica d’acostar-se al monestir és tocant els núvols amb el cremallera, que surt des de l’estació de Monistrol de Montserrat. I potser, la més propera per conèixer-lo és allojar-se en la seva hostatgeria.

Situat als cingles del Bertí, al Vallès Oriental, l'origen del monestir es remunta a una llegenda de finals del segle XIV que explica la troballa de la Mare de Déu de Puiggraciós. Va ser llavor quan es va elaborar la imatge de la verge i quan es vam començar a fer les primeres processons des de Sant Pau de Montmany fins al cim de Puiggraciós, on es va construir una petita capella en honor de la verge.

Al 1701 es va iniciar la construcció del santuari, lloc on el 1973 es va instal·lar una comunitat de monges benedictines provinents de Sant Pere de les Puel·les. Tothom qui vulgui conèixer-les de prop pot allotjar-se a la seva hostatgeria.