El projecte Anoia, Terra de Castells, impulsat pel Consell Comarcal de l’Anoia amb el suport de la Diputació de Barcelona, treballa per promoure les visites a aquestes construccions medievals. Per això s’ha fet un ampli treball de diagnosi de les prop de 75 edificacions històriques del territori, se n’han seleccionat les 25 més representatives i s’estan posant en marxa accions de divulgació, com ara fullets desplegables, una pàgina web i una aplicació per a mòbils.
Aquesta aplicació, que es pot descarregar de manera gratuïta per a iOS i Android, permet al visitant tenir una experiència diferent i fer un viatge en el temps per descobrir les històries apassionants que s’amaguen darrere de cada castell. Gràcies als petits fragments teatralitzats, que s’han enregistrat amb la col·laboració de voluntaris de tota la comarca, s’ha creat un fil argumental que enganxa el visitant a la ruta i l’anima a descobrir tots els castells.
Més de 75 fortaleses inventariades
A la comarca de l’Anoia, que va ser terra de frontera entre sarraïns i cristians, s’hi han identificat un total de 75 castells i torres de guaita. La feina dels impulsors del projecte ha estat, precisament, seleccionar i destriar-ne els 25 més importants, entorn dels quals s’han articulat tres rutes diferents. Gràcies a l’estat actual dels castells i a la seva facilitat d’accés, són la millor porta d’entrada a l’Anoia medieval.
Els 25 castells seleccionats són el castell de Claramunt, el de Boixadors, el de Montbui, el de Tous, el de Piera, el de Calaf, el de la Manresana, el d’Òdena, el de Vilademàger, el de Sant Esteve, el d’Orpí, el de Miralles, el de Jorba, el de la Torre de Claramunt, el d’Argençola, el de Queralt, el de Cabrera, el de Calonge, el de Castellolí, el de Freixe, el del Bedorc, el de la Roqueta, el de Segur, la Torre de Contrast i el de Rubió.
Els fullets: on trobar-los
S’han editat fullets desplegables en quatre idiomes que ubiquen en un mapa els castells, ofereixen informació pràctica sobre com accedir-hi, els equipaments amb què compta, si s’hi ofereixen visites guiades, així com idees sobre què fer i els punts d’interès, equipaments culturals, restaurants o allotjaments de la zona on es pot completar la visita. El desplegable es pot trobar a tots els punts d’informació turística de la comarca i a les oficines del Consell Comarcal.
Tornem a l’època de la conquesta
Bona part d’aquestes torres i castells daten d’entre mitjan segle X i mitjan segle XI. En aquells moments els comtes de Barcelona, Osona-Manresa i Berga-Cerdanya van ocupar i repoblar el territori, desplaçant els antics possessors musulmans.
Quan la zona va deixar de ser primera línia de frontera, els castells van passar a ser el centre administratiu dels nous senyorius feudals. Entre d’altres, van destacar famílies com els Claramunt, els Montbui, els Tous o els Òdena.
A partir del segle XIV, la família dels Cardona es va apoderar dels principals senyorius de la comarca, de manera que les torres i els castells van passar a ser el lloc de residència dels seus administradors.
Amb el pas dels segles i l’augment del pes de les ciutats, els antics centres de poder es van anar abandonant o bé van ser reconvertits en masos o cases. Actualment, tots ells són una magnífica targeta de presentació per a la comarca de l’Anoia.
Aquesta aplicació, que es pot descarregar de manera gratuïta per a iOS i Android, permet al visitant tenir una experiència diferent i fer un viatge en el temps per descobrir les històries apassionants que s’amaguen darrere de cada castell. Gràcies als petits fragments teatralitzats, que s’han enregistrat amb la col·laboració de voluntaris de tota la comarca, s’ha creat un fil argumental que enganxa el visitant a la ruta i l’anima a descobrir tots els castells.
Més de 75 fortaleses inventariades
A la comarca de l’Anoia, que va ser terra de frontera entre sarraïns i cristians, s’hi han identificat un total de 75 castells i torres de guaita. La feina dels impulsors del projecte ha estat, precisament, seleccionar i destriar-ne els 25 més importants, entorn dels quals s’han articulat tres rutes diferents. Gràcies a l’estat actual dels castells i a la seva facilitat d’accés, són la millor porta d’entrada a l’Anoia medieval.
Els 25 castells seleccionats són el castell de Claramunt, el de Boixadors, el de Montbui, el de Tous, el de Piera, el de Calaf, el de la Manresana, el d’Òdena, el de Vilademàger, el de Sant Esteve, el d’Orpí, el de Miralles, el de Jorba, el de la Torre de Claramunt, el d’Argençola, el de Queralt, el de Cabrera, el de Calonge, el de Castellolí, el de Freixe, el del Bedorc, el de la Roqueta, el de Segur, la Torre de Contrast i el de Rubió.
Els fullets: on trobar-los
S’han editat fullets desplegables en quatre idiomes que ubiquen en un mapa els castells, ofereixen informació pràctica sobre com accedir-hi, els equipaments amb què compta, si s’hi ofereixen visites guiades, així com idees sobre què fer i els punts d’interès, equipaments culturals, restaurants o allotjaments de la zona on es pot completar la visita. El desplegable es pot trobar a tots els punts d’informació turística de la comarca i a les oficines del Consell Comarcal.
Tornem a l’època de la conquesta
Bona part d’aquestes torres i castells daten d’entre mitjan segle X i mitjan segle XI. En aquells moments els comtes de Barcelona, Osona-Manresa i Berga-Cerdanya van ocupar i repoblar el territori, desplaçant els antics possessors musulmans.
Quan la zona va deixar de ser primera línia de frontera, els castells van passar a ser el centre administratiu dels nous senyorius feudals. Entre d’altres, van destacar famílies com els Claramunt, els Montbui, els Tous o els Òdena.
A partir del segle XIV, la família dels Cardona es va apoderar dels principals senyorius de la comarca, de manera que les torres i els castells van passar a ser el lloc de residència dels seus administradors.
Amb el pas dels segles i l’augment del pes de les ciutats, els antics centres de poder es van anar abandonant o bé van ser reconvertits en masos o cases. Actualment, tots ells són una magnífica targeta de presentació per a la comarca de l’Anoia.