M’aturo un moment per reposar, trec l’aigua i per beure aixeco la vista; m’adono que els arbres creixen amb una desmesura competitiva, només deixant entrar la llum justa, trencada en raigs que donen un aire enigmàtic al bosc. No sé si podria imaginar-me aquell paisatge fa mil anys i el viatge incert i forçat d’uns càtars perseguits i acusats d’heretges, buscant refugi i pregonant una religió mística recuperada, vuit segles després, per al plaer modern de l’excursionista. Paro
Caminant amb càtars a l'Arieja
Resseguim la ruta de l'exili dels bons homes de Montsegur a Queralt
25
de juliol
de
2011
Guardar a favorits