Ja fa dies que els pescadors no poden sortir al mar. Són al moll, dempeus o asseguts en cadires de vímet, aprofitant per desenredar les xarxes i treure’n les pedres que han arrossegat involuntàriament. Al fons, les primeres llums del dia tenyeixen els vells murs de l’Alguer d’un intens color daurat.
—Bon dia, com va la pesca?— pregunto als dos nois més joves del grup.
—Doncs no gaire bé —contesta un d’ells en perfecte català de l’Alguer—. Fa tres dies que no
Activistes sards del producte local
Els fruits de la mar, les oliveres i els camps de cereal alimenten la cuina de l'Alguer
