Escapada al Pedraforca amb nens

Intentem anar-hi un cop a l'any, com a mínim. I és que hem sentit un magnetisme especial pel Pedraforca. Podríem dir que un dels nostres moments preferits de l’any és quan entrem a la carretera que porta a Gósol i tots, en silenci al cotxe, estem pendents del moment en què... bum! Apareix la muntanya entre la vegetació i el camí, imponent. “Hola, Pedraforca”, diu en Roc.

En aquesta ocasió, ens instal·lem a l’alberg Cal Manel de Saldes. Sopem d’hora perquè aquesta nit tenim una cita al Centre Astronòmic de Pedraforca, on ens espera en Salvador. En Roc té ganes de veure les estrelles i la lluna que, sense saber-ho, l’enganxem gairebé plena. Comencem repassant algunes de les constel·lacions i de les galàxies als planetaris. La Tanit queda bocabadada amb les osses majors i menor, que no vol que marxin de la pantalla, i en Roc pregunta sobre els forats negres. Després de parlar sobre la magnitud de l’univers, arriba el moment de l’observació. Primer, veiem les dues estrelles que hi ha a la punta de la constel·lació del cigne: una de blava i una de groga. “És el món al revés: la blava és més calenta perquè l’estrella és més nova i té més energia i la vermella és més freda, perquè és més vella i s’està apagant”, aprèn de seguida en Roc. Després, veiem la lluna de tan a prop que apreciem alguns dels cràters. Són les marques dels cops que ha rebut, oi?”, pregunta en Roc lligant conceptes que ha après en altres parcs astronòmics. La Tanit, per la seva banda, no para de repetir: “iuna gran” molt emocionada, ja que un dels seus contes preferits és sobre la lluna. Anem a dormir sumant una nova experiència astronòmica meravellosa.

El matí de dissabte, en Roc es lleva nerviós. Per primera vegada farà un circuit entre els arbres al Pedraforca Parc Aventura. Li fa respecte, però un cop veu els reptes del recorregut, s’anima a equipar-se amb l’arnés. Mentre, com que la Tanit és massa petita per fer-lo, fa equilibris i escalada en un petit parc que hi ha al costat. El recorregut d’en Roc és el més senzill de tots els que hi ha: està muntat a menys d’un metre del terra, pensat per fer amb els més petits acompanyats dels pares. Poc a poc, va superant els reptes: un pont de fustes separades, un pont tibetà o una passarel·la sobre xarxa fins arribar a la tirolina. Prova superada!

Per dinar, l’alberg ens ha preparat uns entrepans per fer l’excursió fins el refugi Lluís Estasen i veure l’impressionant cara nord del Pedraforca. És una ruta fàcil de mitja hora des del mirador de Gresolet. En Roc primer diu que no podrà pujar perquè el camí comença empinat amb una escala de pedres però, poc a poc, arriba a dalt, on plantem la manta de pícnic i ens instal·lem sota una ombra per gaudir de les vistes. “Mama, on són les banyes del Pedra? Jo vull que segueixi sent un dimoni”, pregunta en Roc quan s’adona que la perspectiva de la muntanya és diferent a la que ell coneix.

A Gósol ens espera la Magalí per fer una visita guiada al Centre Picasso. Després de la nostra estada a Horta de Sant Joan, tenim ganes de conèixer la part de la història que ens manca. Aquí, descobrim com l’estada al poble permet a Picasso desbloquejar-se artísticament i seguir la seva trajectòria cap a l’etapa ocre i, després, al cubisme. Per acabar la tarda, fem la ruta autoguiada pel poble per conèixer els espais on va estar Picasso. Ens encanta la vista del poble, amb el castell al capdamunt, des del costat de l’actual piscina, on el pintor va inspirar-se per un dels seus quadres.

Comencem el diumenge mig plovent i no podem fer les canoes al llac de Tupí que teníem previstes a Vallcebre, una activitat molt recomanable amb canalla petita per entendre els orígens miners del Berguedà. Per això, abans d’anar a Fumanya a descobrir els dinosaures, decidim fer un volt per dos dels poblets més encisadors de les valls del Pedraforca: Saldes i Maçaners, a més de Gósol, que ja el vam visitar ahir. A Saldes, en Roc i la Tanit fan dos o tres voltes al camí que voreja l’església i es fixen amb l’antic vagó de tren que hi ha a la plaça, record del passat miner de la zona. A Maçaners, fem un tomb pels carrerons empinats i passem una estona al parc infantil amb vistes al Pedra.

Al Centre d’Interpretació de Fumanya, l’Oriol ens explica les novetats del museu. Acaben d’instal·lar la primera part de la passarel·la exterior que resseguirà el camí del Cetaci per poder-se acostar a la paret on hi ha les més de 3.500 petjades de dinosaure. A dins, podem tocar com deuria ser la pell dels titanosaures, veure la mida dels seus ous i abraçar una pota d’aquests dinosaures herbívors que van habitar el Berguedà fa 65 milions d’anys. L’experiència que més agrada a en Roc i a la Tanit, però, és la pantalla de realitat immersiva, que els col·loca enmig de la selva envoltats de titanosaures.

Per acabar el cap de setmana, fem parada a la Font del Balç de Casserres per dinar en un oasi on les ombres dels plataners ens resguarden de la calor. Aquest cap de setmana hem posat a la motxilla de records pols d’estrelles, esperit de superació i una foto entre dinosaures. Gràcies, Pedra!