Crònica del viatge ‘Descobrir’ a la Grècia més natural

Des de Tessalònica vam començar el nostre dia a la granja Georgiu, al poble de Balduma, on vam conèixer el seu projecte de cultiu ecològic i vam tastar deliciosos productes grecs, acabats de collir i d’elaborar. Tota una delícia!

A continuació, vam agafar l’autobús cap a la regió de Zagori i vam fer una parada per travessar l’impressionant pont de Kokkoros, un monument de pedra seca meravellós i molt ben conservat. Després, ens vam dirigir cap al punt més alt de Zagori, el poble de Vradeto, on vam gaudir d’un esplèndid dinar a la taverna Skala Vradetou. I, quan ja pensàvem que no caminaríem gaire aquest primer dia, l’Alina, la guia, ens va proposar anar al mirador de Beloi. La passejada, meravellosa i planera, ens va permetre contemplar una gran riquesa botànica i geològica, i unes vistes espectaculars de les gorges de Vikos. Són de les més profundes del món!

De tornada a Vradeto, vam gaudir d’una ruta pel camí empedrat que baixava fins a Kapesovo, una obra monumental que ens va deixar bocabadats. I, per acabar d’arrodonir aquest primer dia, vam fruir d’un deliciós sopar a l’Ameliko Zagori, el restaurant del nostre allotjament situat al poble d’Ano Pedina. Un primer dia molt especial!

El segon dia del viatge va ser el dia dels ponts. En vam poder veure i travessar cinc: Missios, Lazaridis, Pitsioni, Mylos i Plakidisi. Aquest darrer, la mare de tots els ponts de Zagori, gràcies als seus tres arcs i 56 metres de llargada. Malgrat que tenen un aspecte rústic, no són medievals, sinó dels segles XVIII i XIX, cosa que no els lleva ni un bri de mèrit, ja que són fets amb la tècnica de la pedra seca.

Després, vam continuar deixant-nos impressionar pels camins empedrats, per les discretes ermites ortodoxes i també per l’arquitectura característica dels pobles de muntanya de la zona (Vitsa, Koukouli i Monodendri). De fet, als afores d’aquest darrer poble vam poder visitar el monestir d’Agia Paraskevi, que està literalment aferrat a la cinglera que dona a la gorja de Vikos.

A més de caminar molt, aquest segon dia també vam tenir temps per gaudir de la deliciosa gastronomia típica de la zona. Vam fer un pícnic fantàstic a la vora del pont Lazaridis i vam sopar en un restaurant d’Ano Pedina més que recomanable: l’Skantzoxoiros (‘eriçó’, en grec). Un segon dia ple de descobriments!

El tercer dia va ser preciós. El mèrit va ser del riu Voidomatis i d’un corriol que l’acompanya, entre Aristi i el pont de Klidònia. Que què hi vam veure? Aigües netes d’una gran varietat de tonalitats en funció del fons i la llum del sol; un bosc de ribera excepcional, amb exemplars de plàtans centenaris de dimensions gegantines; espècies de flora endèmiques úniques al món, i ocells com la merla d’aigua o la cuereta torrentera; l’antic monestir d’Agii Anargiri, un petit tresor enclavat entre penya-segats i coves utilitzades per a l’ascetisme, que conserva en molt bon estat els frescos originals (l’església es va construir el 1658); les piscines naturals de Rogovo… i tantes altres coses, que no acabaríem mai! Una experiència que realment ens va sorprendre i enamorar a tots. Només ens va faltar el bany!

També vam visitar el celler Zoinos, a Zitsa, i vam poder tastar els seus vins de varietats locals; vam visitar els pobles de Papigo i Mikro Papigo, i els seus carrers i cases amb l’arquitectura típica de Zagori; vam menjar unes delicioses truites de riu (del riu Voidomatis, és clar!) i fins i tot vam contemplar l’església ortodoxa més bonica de tot el viatge: Taxiarkes.

Grècia ha estat un viatge que recordarem sempre i que no hauria estat el mateix sense en Sòcrates, conductor destre i d’allò més rialler, i l’Alina, la nostra guia, una matemàtica, escaladora, geòloga i biòloga que per damunt de tot estima casa seva, amb bones paraules i un somriure. Tenim clar que hi tornarem segur!