5 tresors de Castelló d’Empúries que no podeu deixar de visitar

La basílica de Santa Maria té una estructura i unes dimensions pròpies d’una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents, en aquest sentit, dels comtes d’Empúries. És un dels exemples més interessants de l’arquitectura religiosa gòtica de Catalunya. L’obra, començada al segle XIII, prosseguí durant tot el segle XIV i finalitzà a l’inici del XV, quan es construí la façana amb la bella portalada de marbre. L’espai interior, paradigma del gòtic mediterrani, conté les singulars fonts baptismals del segle XIV, el molt notable retaule major d’alabastre del segle XV, dos sarcòfags comtals i un vitrall gòtics, el retaule dels Dolors del segle XVIII, l’orgue del segle XIX i molts altres elements d’interès. El campanar, amb decoració gòtica, segueix encara la composició arquitectònica dels campanars romànics d’influència llombarda. Pertany segurament al segle XIII. Al Museu Parroquial s’hi exposen, entre d’altres, imatges, objectes d’orfebreria, ornaments litúrgics i peces arqueològiques de diversa cronologia.

La Cúria-Presó és un dels edificis més emblemàtics i singulars de l’època medieval de la vila comtal, ja que és un exemple gairebé únic als Països Catalans d’un complex juridicopenal del segle XIV i conservat fins avui dia. Va ser construït a partir del 1336 per ordre del comte d’Empúries, l’Infant Pere d’Aragó, al mateix indret i amb les restes de l’antic castell comtal del puig Mercadal. A l’interior de les cel·les de la presó medieval, la més ben conservada de Catalunya, es poden observar els grafits i les inscripcions (vaixells, paraules, noms, dates) realitzats pels presoners allí tancats. En actiu durant set segles, actualment és la seu del Museu d’Història Medieval de Castelló d’Empúries.

La Farinera ocupa el mateix indret del Molí del Mig, un dels tres molins fariners medievals de la vila, aprofitant l’antic Rec del Molí. És un gran edifici industrial de tres plantes aixecat vers el 1905 sobre l’anterior, on es pot veure l’antiga maquinària, en bona part de fusta, parcialment renovada a mitjans del segle XX. Avui l’Ecomuseu-Farinera, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, permet conèixer la transformació del blat en farina, que aquí adoptava el sistema austrohongarès.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és el paradís per als amants de la natura i l’observació d’ocells (birdwatching), un espai integrat per diferents estanys d’aigua dolça, maresmes i dunes on es poden descobrir una abundància d’aus migratòries i una extraordinària riquesa de flora i fauna.

El Camí natural Via Verda del riu la Muga discorre pel marge esquerre d’aquest curs fluvial tot enllaçant el centre històric de Castelló d’Empúries amb la urbanització d’Empuriabrava. El seu recorregut comprèn un total de cinc quilòmetres, i és apte per anar-hi a peu o amb qualsevol mitjà, sempre que no sigui motoritzat. En aquest sentit, la Via Verda s’estructura en dos nivells que permeten el pas segregat de bicicletes i passejants, per un costat, així com de cavalls, per l’altre. Una de les principals característiques d’aquest itinerari és que permet contemplar de ben a prop els marges fluvials i la llera de la Muga, gaudint i observant de manera privilegiada tot allò que forma part de la vida al riu i dels seus ecosistemes associats: les illes i els sorrals on s’aturen les aus, els boscos de ribera dominats per saules, freixes, verns, àlbers i pollancres, la fauna que utilitza el curs fluvial com a corredor a través del qual desplaçar-se…

A mig transsecte un pont de fusta que travessa la Muga ens possibilita l’accés a l’interior del Parc Natural dels Aiguamolls. Allà, junt a la depuradora d’Empuriabrava, hi trobem l’estany Europa, amb diferents observatoris que ens conviden a veure l’avifauna de ben a prop. Si seguim aquella ruta el camí ens portarà fins al Cortalet, centre d’informació de l’espai protegit i d’on surten diversos itineraris de gran interès per a l’observació del paisatge, la flora i la fauna. Els darrers 2,5 quilòmetres del recorregut abans d’arribar al mar es fan junt a la urbanització d’Empuriabrava, on s’ha tingut una especial cura per incorporar a les seves vores vegetació arbrada autòctona i pròpia dels espais de ribera. Castelló d’Empúries és una de les millors destinacions per gaudir de la simbiosi entre la cultura, l’oci i la natura.