Les 7 meravelles de la vall del Gaià

Estalvieu-vos les cues, la compra d’entrades i la consulta prèvia dels horaris d’obertura. El parc d’escultures de Vespella de Gaià és un museu d’accés lliure on permanentment s’exposen obres d’artistes contemporanis com Iraida Cano, Gabriel, Félix Lozano, Glòria Ortega, Rufino Mesa, Antoni Mas, Guillermo Marín, Martí Royo, Josep Mercadé i Joan Simó. A cada pas us sorprendreu amb les escultures en diversos racons del poble, també amb la seva font decorada, les plaques dels carrers pintades a mà o les boques de claveguera tenyides de colors blaus, vermells o grocs. Un recorregut a consciència us permetrà conèixer totes les obres del parc d’escultures, com les que hi ha a la plaça del Pujol —als peus del pujol on hi ha l’ermita del castell romànic de Vespella— i en el camí del Pujol. Fent aquesta ruta arribareu al castell, amb la seva capella romànica, que avui fa d’església parroquial del poble, dedicada a sant Miquel. Podeu continuar la passejada pel camí de l’església i deixar el turó pel carrer del Pi fins als Masos de Vespella, on es concentren la majoria de cases del municipi. Aquí hi trobareu encara més escultures a l’aire lliure.

Després de visitar Vespella, seguiu la ruta per la vall del Gaià fins al Catllar, on s’aixeca un dels castells més emblemàtics de la zona que forma part de la ruta dels Castells del Gaià, un itinerari que permet descobrir nombroses fortificacions mil·lenàries a través de la frontera natural que va significar el riu Gaià en l’època de la Marca Hispànica. El del Catllar us sorprendrà per les seves torres amb matacans, unides per un llarg mur. Documentat l’any 1066, formava part del domini dels Montoliu, llinatge que el va conservar fins al 1351, quan va passar a mans de Bernat d’Olzinelles i més tard a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma. A prop del Catllar podeu visitar els pobles de la Nou de Gaià i Riera de Gaià i dos castells més: el de Montoliu o de Santa Margarida (més conegut com El Castellot), bastant deteriorat, i, més endavant, el de Ferran, un gran casal residencial situat al costat de la carretera, documentat del 1197.

Abans d’arribar a Altafulla, us animem a passar per un indret força especial i alhora bastant desconegut: la pedrera del Mèdol. Aquesta era una de les pedreres dels voltants de la Tàrraco romana que proveïen la gran ciutat amb la matèria primera per a les construccions. Aquí, en un paratge realment espectacular, com de conte de fades, una agulla de pedra de més de 16 metres d’alçària és testimoni del nivell original de la roca. De fet, el Mèdol és un gran forat de 200 metres de llargària i una amplària que arriba als 40 metres, produït per la constant extracció de pedra en època romana. La pedra, com veureu ‘in situ’, és d’un color groguenc daurat, que reconeixereu en els monuments de Tàrraco. Visitant l’indret es poden apreciar els talls de roca, les marques i els talls d’extracció. L’entrada a la pedrera es fa des de l’àrea de servei del Mèdol, a l’AP-7; o bé des de l’N-340, després de passar pel trencall que porta a la urbanització la Mora, prop d’Altafulla, travessant l’autopista per un pont.

Façanes de pedra vista, colors ocres, balcons i fanals de ferro forjat, carrerons estrets que pugen i baixen, testos amb flors curosament col·locades… Abocada a la Mediterrània, Altafulla es manté fidel a la seva identitat i a la seva història i constitueix un indret sorprenent per als amants de les viles pintoresques. Podeu fer un tomb per la vila closa, al voltant del castell palau, que es distingeix per les seves torres, troneres i merlets, que li donen un caràcter de fortalesa medieval. L’edifici és privat i només es pot veure de fora estant. Des de la placeta que hi ha al davant es pot iniciar un recorregut per tota la vila vella. Us recomanem especialment els carrers del Forn, Nou i Major, així com l’església de Sant Martí, els antics portals de la muralla i la plaça del Pou, presidida per l’Ajuntament, amb un pou antic i el monument al pilar de vuit en una de les cantonades. Descobriu, també, altres atractius d’Altafulla, com la vil·la romana dels Munts o el passeig de les Botigues del Mar, ple d’antics magatzems de pescadors convertits en restaurants o habitatges.

Arribeu fins al castell de Tamarit caminant pel litoral o bé en cotxe (per un desviament que s’agafa des de l’N-340 en direcció a Tarragona). El castell, documentat el 1049, es troba a la mateixa platja, molt a prop de la desembocadura del riu Gaià. Val la pena agafar el camí de ronda que va fins a la platja Llarga de Tarragona per veure una bona perspectiva de la fortalesa, restaurada el 1916 i famosa per haver sortit en algunes escenes de la pel·lícula ‘El perfum’.

A Altafulla, molt a prop del castell de Tamarit, hi ha la petita reserva de fauna salvatge de la desembocadura del Gaià, una petita zona humida que serveix d’escala per als ocells migradors i constitueix un bon lloc per fer-hi una petita passejada. Des de l’estació d’Altafulla s’hi pot arribar tot seguint el camí al costat de la via en direcció oest, vorejant els camps de cereals. Ja a la reserva, i si hi ha silenci, hi podreu veure merles, i, un cop a la desembocadura, cabussets o blauets. Podeu dirigir-vos a l’Hort de la Sínia, centre d’informació i educació ambiental de la reserva, on us explicaran moltes més coses de l’indret.

Els vint quilòmetres que separen el castell de Tamarit i Vespella també es poden fer a peu seguint la Ruta dels Castells del Baix Gaià. Els podeu fer d’una tirada o en diverses etapes. Des del castell d’Altafulla cal seguir el riu, a pocs metres de l’N-340, fins al castell de Ferran, situat al centre del nucli. Més amunt, dalt d’un penya-segat, hi ha les restes del castell de Santa Margarida o El Castellot, al terme de la Riera de Gaià. Quan sigueu a l’encreuament entre el Gaià i el GR 92, podeu seguir el sender fins al castell de la Pobla de Montornès o bé continuar riu amunt cap a Ardenya i cap al Catllar. Per un camí s’arriba després als Masos de Vespella i, tot seguit, fins a les ruïnes del castell de Sant Miquel, amb l’església romànica al capdamunt. Trobareu fulletons de l’itinerari a les oficines de turisme de la zona.