Les 10 parades de la ruta Joan Fuster a Sueca

La Generalitat Valenciana ha declarat el 2022 com a Any Joan Fuster, amb el lema ‘Cent de Fuster. País, paisatge i paisanatge 1922-2022’. És una bona oportunitat per descobrir o redescobrir la vida, l’obra i el pensament d’aquest escriptor i intel·lectual del País Valencià. Us convidem a llegir els seus textos, però també, a viatjar a Sueca, vila nadiua de Fuster, i fer la ruta literària pels escenaris més vinculats a les seves vivències per conèixer el profund vincle que l’autor tenia amb el seu poble. Tant si us decidiu a fer l’itinerari presencialment com si voleu fer un tomb per Sueca des de casa, us farà molt servei el llibre ‘Joan Fuster i Sueca’, de Francesc Pérez Moragón i Salvador Ortells Miralles, publicat recentment per Edicions 96. Podeu aprofitar l’ocasió per tastar els famosos arrossos de Sueca o per descobrir altres indrets d’interès de la vila i de la comarca de la Ribera Baixa.

Espai Joan Fuster

Una de les sales del Museu Joan FusterEdicions 96 / Pau Àlvarez

Al número 10 del carrer de Sant Josep i en la casa annexa, ambdues d’estil modernista, hi trobareu l’Espai Joan Fuster, un centre cultural dedicat a l’escriptor. A banda del centre de documentació i de l’aula didàctica, hi ha el museu, amb una col·lecció d’art que Fuster va deixar al seu poble, a més de documents i fotografies de l’autor.
Més informació a espaijoanfuster.org.

Bust Joan Fuster

El bust dedicat a Joan Fuster, a la plaça de l’AjuntamentEdicions 96 / Pau Àlvarez

Joan Fuster va escriure: “No tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat, fins a l’obsessió, per la vida i el destí del meu poble. Potser és l’única passió noble que reconec en mi”. A Sueca, la passió es correspon. Ho heu pogut comprovar visitant el seu museu, però també podeu fer-ho al carrer: a pocs metres de l’Espai Joan Fuster, entre l’Ajuntament i l’església parroquial de Sant Pere Apòstol topareu amb el bust de Joan Fuster. És obra de l’escultor Leonardo Borràs. El motlle original l’haureu vist al claustre de l’Espai Joan Fuster.

Col·legi de l’Encarnació

La façana del col·legi, a la plaça de Sant PereEdicions 96 / Pau Àlvarez

Davant de l’església de Sant Pere, la ruta s’atura al Col·legi de l’Encarnació. És un centre educatiu que encara dedica part de la seva activitat a l’atenció d’alumnat asilat. Fuster va ser alumne d’aquest centre quan era un parvulari que regentaven les monges de l’asil.

Sindicat de Regs

Inscripció al llindar de la porta d’entrada del Sindicat de RegsEdicions 96 / Pau Àlvarez

En aquest edifici situat al carrer de Cullera número 15, hi havia hagut a començament del segle XX el Col·legi Politècnic. Era una escola privada i laica durant el període republicà on Joan Fuster va cursar l’educació bàsica. El seu pare hi feia classes de dibuix.

Casa nadiua de Joan Fuster

La porta i la finestra de la casa on va néixer l’escriptorEdicions 96 / Pau Àlvarez

Camineu fins al carrer de la Punta, número 30, per trobar una casa estreta de dues plantes, molt senzilla i modesta, pintada de color rosa. És la casa on va néixer l’escriptor.

Ateneu Suecà del Socors

La façana de l’Ateneu, al carrer del SequialEdicions 96 / Pau Àlvarez

Un dels edificis més sorprenents de Sueca és l’Ateneu. Va ser ideat per l’arquitecte local Joan Guardiola al final dels anys vint del segle passat. En destaquen els finestrals, els sostres alts i decorats, el mobiliari i especialment la façana principal, molt vistosa, d’estil ‘art-déco’. Era un lloc freqüentat per Joan Fuster, on sempre trobava la clientela “indígena” —com diria ell, d’ideologia republicana—, xerrant o fent una partida de cartes o de dòmino. Hi podeu prendre un cafè, un refresc, o fer-hi un àpat.

Casino “La Lealtad”

Façana del casino, al carrer del Sequial, número 3Edicions 96 / Pau Àlvarez

Es troba a la vorera oposada a l’Ateneu. Es tracta d’un edifici més sobri, situat a l’antiga casa pairal dels Baldoví, tal com ho demostra l’escut nobiliari que hi ha al llindar de la porta de la façana principal. Els habituals d’aquest casino eren carlistes. Entre ells destacava el pare de Fuster, que en va ser cap comarcal abans i després de la Guerra Civil espanyola.

Escoles Jardí

L’edifici de les antigues escoles Jardí de SuecaEdicions 96 / Pau Àlvarez

Anant cap al cementiri, podeu passar per les Escoles Jardí, erigides el 1914. Aquest centre, d’estil modernista, va ser projectat per l’arquitecte Bonaventura Ferrando, que també remodelaria la casa de Fuster. La institució va ser confiscada per les autoritats franquistes i utilitzada com a seu del Col·legi Politècnic. Fuster va estudiar a les seves aules els darrers cursos de l’ensenyament secundari.

Cementiri Municipal

La tomba de Joan FusterEdicions 96 / Pau Àlvarez

Ja fora del nucli urbà, visiteu el cementiri, situat a tocar del riu Xùquer. Hi trobareu un racó de calma entre xiprers. Passegeu entre arbres i tombes adornades fins a descobrir el panteó dels fills il·lustres de Sueca, amb la tomba de Fuster, molt senzilla i austera, però al mateix temps bonica. Va ser dissenyada per l’artista plàstic Manuel Boix, amb la inscripció «Joan Fuster i Ortells. Escriptor. Sueca, 23-XI-1922 - 21- VI-1992». L’únic motiu que l’adorna és el dibuix d’un àngel caigut, obra del mateix Fuster, amb què il·lustrà la coberta del seu poemari ‘Ales o mans’.

La Muntanyeta dels Sants

Vista de l’entorn de Sueca des del mirador de la Muntanyeta dels SantsEdicions 96 / Pau Àlvarez

Podeu acabar l’itinerari visitant el tossal sobre el qual s’alça l’ermita dels Sants, dedicada a sant Abdó i sant Senén, patrons del municipi i dels llauradors. Des d’aquest punt contemplareu un bucòlic paisatge d’arrossars, amb el mar al fons, anomenat per l’escriptor en el primer text literari en català que va escriure, el 1944, ‘Significació espiritual de la Muntanyeta dels Sants’.